p. 95: “El propòsit d’aquest article és la reconstrucció ideal dels edificis monàstics segons l’abundosa documentació encara existent”. SE REFIERE A LA UBICACIÓN DE BARCELONA. Localizaciones del convento: Sant Vicenç de Jonqueres (primera localización de la comunidad fundada en 1214); Molí d’en Carbonell, al Clot (1270); y Barcelona (1300). La edificación de los edificios de Barcelona comenzó en 1293.

p. 100: “Entre el 1511 i el 1513 fou contruït un faristol de talla. De la mateixa época era la cátedra del cor. Els setials, en nombre de quaranta, juntament amb el nou faristol, foren refets el 1721. L’orgue tambié havia sofert renovacions. N’hi havia un, ja el segle XV; perquè tenim noticia de diversos organistas i afinadors. El segle XVI en fou construït un altre, que estaba situat al damunt de la capella de sant Francesc. Hagué d’ésser reparat el 1730 a càrrec d’Antoni Boscà. Les portes de l’orgue foren pintades el 1762 i les manxes foren adobadas el 1784” [ACA, ORM, U, vv. 362 i 365] ES CURIOSO QUE LAS SIGNATURAS QUE DA HACEN REFERENCIA A LOS DATOS DEL SIGLO XVIII, PERO NO DICE DE DÓNDE TOMÓ LOS DATOS DE LOS SIGLOS XV Y XVI.

p. 102: este monasterio parecía más “un pensionat de luxe que no un convent estricte”. p. 107: “Assaig de reconstrucció del plànol del monestir de Jonqueres” [VER IMAGEN ABAJO] Los números corresponden a las casas:

1. Casa Gualbes-LLull
2. Casa Sentmenat-Vilanova-Gualbes
3. Casa Gualbes-Ros-Amat
4. Casa Palou-Torrelles-Armengol
5. Casa Soler-Gualbes-Serra-Malla-Tamarit
6. Casa Conjunta-Miquel-Saportella-Vilallonga
7. Casa Ferrer
8. Casa Pujades-Ballester-Grimau-Pinós. Aquí vivían Agraïda y Eugènia Grimau y Maria d’Erill i Cardona en 1605. (p. 112)
9. Casa Montmany
10. Casa Vilatorta-Ça-Cirera
11. Casa Girona-Amat-Calders-Oms
12. Casa Romeu-Copons
13. Casa Durall o Dusay
14. Casa Oliver-Corbera-Magarola
15. Casa Ramis-Planella
16. Casa Guixar
17. Casa Gualbes – Des-Llor – Montornés
18. Casa Plafolls-Clasquerí-Meca
19. Casa Sant Climent
20. Casa Marimon
21. Casa Sayol-Sentmenat. p. 118: “Hi havia viscut Lluïsa Sampsó (+1558), i després el capítol la donà a Guimar Sayol (+1560), però hi tenia part la familia Setmenat, que havia de contribuir a la meitat de les despenses de reparacions (duescentes vint-i-sis lliures)”.