p. 253, nota 1: “El present article ha estat fonamentat en documents de l’Arxiu de la Crona d’aragó (=ACA), secció d’Ordes Religioses i Militars (=ORM), sèries de volums i lligalls procedents d’Hisenda (=H) i de la Universitat (=U). Moltes vegades no apareixeran les signatures precises, perquè el nostre estudié s el resultat d’una reconstrucció obtinguda per mitjà de dades disperses entre els nombrosos lligalls pendents encara d’una classificació arxivística sistemática”.

p. 258: “Foren els visitadors del 1549 els que imposaren la prèvia información del llinatge de les futures monges abans d’ésser admeses a vestir l’hàbit. No podien ésser ni morisques ni converses; aquesta prohibició, el 1560, fou estesa a les jueves. Tenien preferencia en l’admissió les filles de valler o monja de l’orde i les veïnes de la ciutat de Barcelona. Des d’aleshores el monestir fou, encara més, una casa de dames nobles. ¿RESPONDERÁN A ESTA MEDIDA LOS EXPEDIENTES DE PRUEBAS DEL AHN?

p. 260: la orden enviaba a visitadores para inspeccionar los conventos. Solían ser dos visitadores: un caballero de la orden y un clérigo.

- Visita de 1401: Juan García de Lison, comanador de Montalbà y Juan Díez, subprior d’Uclés.

- Visita de 1480: el convento de Uclés envió a Barcelona a Pedro Ramírez.

- Visita de 1481: Juan Fernando de Pineda y fray Juan Martínez, ccanóigo de Uclés. p. 261: “Tal com era costum en les visites de l’orde, feren inventari de l’església, recorregueren l’edifici, examinaren l’arxiu i els comptes i interrogaren les monges.

- Visita de 1493: martí, bisbe electe de Messina, Galceran Cristófol de Gualbes, guARDIÀ  de Sant Francesc, i el prevere Antoni Joan Major.

p. 262: “Ací ens limitem a cosnignar els noms dels visitadors coneguts, molt nombrosos al segle XVI i molt menys als segles restants, potser perquè aquell fou un segle de grans reformes, abans i després del Concili de Trento:

1495: Diego de Aguilera i fra diego Chacón, vicari de Caravaca, enviats pel capítol de Tordesillas.

1498-99: Fernando de Pavía i Álvaro (o Alonso ) López, capellà d’Alcalà.

1501: Francisco (o Fernando) de Villegas, comanador de Villoria, i Juan López de Ponte, rector de Villarejo, enviats pel capítol de Granada (1499).

1504: Juan de Oñón de Ariño i Pero Gil, rector d’Estremera, enviats pel capítol d’Ecija (1502).

1509: El mateix Ariño i Diego Chacón, en lloc de Jerónimo de Cabanillas, comanador d’Enguera, nomenat el 1505.

1512: No consten els noms.

1515: encara l’esmentat Ariño i fran Rodrigo de Monterroso, rector de Cehegín.

1529: Lluís de Gilabert i Pedro Ramírez, rector de Campo de Criptana. Cal notar que preceptuaren la bona guarda dels documents de l’arxiu. [ACA, ORM, H, lg. 375, doc. 20).

1538: Bartolomé González de Villena, subprior d’Uclés, rector de Villamanrique. Impulspa els cants religiosos i la música d’orgue. [ACA, ORM, U, v. 169, f.1]

1549: El mateix, llavors rector de Socuéllamos, i Juan de Pastrana, rector de Torrenueva. Donaren llicència a la priora per a dispensar o permutar els manaments segons en veiés la convenipencia [ORM, U, v. 169, f. 21v]

1556: Juan de Quintana, comanador d’Almendralejo, i Ffrancisco sanchez, rector de Campo de Criptana. Ordenaren que fos nomenada una monja secretparia per a transcriure en un llibre els acords capitulars [U, v. 169, f. 27]

1560-1: Pedro Morejón i el clegue Cristóbal Díez. Tingueren greus dificultats per a imposar el sistema de les priores trienals. Més de la meitat de les monges, per ordre reial o voluntpariament, abandonaren el monestir [f. 31, 45]

1566: Juan de Grimaldo i Sebastián de Ruano [f. 53]

1573: Francisco de Mendoza, comanador de Fuente del Maestre, i Francisco de Herrera, rector d’Usagre [f. 57v]

1576: Francisco de Zúñiga Valdés i el clergue Alonso Cano [f. 62]

1597: Antonio de Pessoa, comanador de Fuente del Maestre, i Juan Blanco, administrador de l’Hospital de Santiago de los Caballeros, de Toledo [f. 67]

1605: Juan de Acuña Ulloa i Jerónimo Romero, rector de Comenar de Oreja [f. 78, 85, 124v]

1628: Francesc de Sagarriga i el clergue Juan esteban Nieto Ortiz [f. 130, 177v, v. 347, f. 143v]

etc [ya en el siglo XVIII]

p. 264: apartado dedicado a la vida del convento, basado en las visitas.

5am toque de campanas

6am abrían las puertas de la iglesia

6:30am entraban al coro para las prácticas de piedad, oficio, misa y oración mental (los días festivos escuchaban otra misa a las 9)

Después de desayunar daban los buenos días a la priora. Después cada una podía dedicarse a sus ocupaciones: “Es retiraven a les cases respectives, visitaven les malaltes o podien rebre alguna visita”.

11am comida

2pm horas canónicas, oración mental y rosario

Hasta las 5pm quedaban libres.

5pm cena

8 campana que imponía el silencio

En el verano todo el programa se retrasaba una hora

p. 266: desde 1560, había una penitencia de medio año “a las que anessin a presenciar festes a la marina de la ciutat”. ERA ALGO QUE SE HACÍA SI SE PROHIBIÓ.

Celebración de las fiestas litúrgicas

p. 266: La Asunción de la Virgen era conmemorada con una procesión dentro del monasterio.

“La festa patronal de Sant Jaume tenia també una gran solemnitat. En dóna una idea el compte de las despenses  fetes per la del 1436. La vigilia foren cantades les vespres i els preveres reberen una col·lació d’ametlles amb mel i sucre, pinyons, matafaluga i celiandre també ensucrats, melons i vi grec. […] Dos parells d’ànecs reberen dos tenoristes que havien ensenyat a les monges algunas obres modernes per a l’ofici.

Celebración de las visitas de los reyes y altos personajes:

Jaume I, Pere II, alfons III, Pere III, alfons IV, Ferran I

Carlos V el 21 julio 1529

pp. 266-7: “L’emperadiu d’Alemanya, Maria, germana de Felip II, recorregué el monestir el 6 de gener de 1582 i donà mostres de benevolença a la comunitat; oì missa, amb acompanyament d’orgue i cant de villancets”.

p. 267: “El mateix rei [Felipe II], amb els seus fills Felip i Isabel, hi feu una altra visita; assitiren a les vespres cantadas amb orgue, i prengueren una col·lació a la sala capitular.

“També Felip III i la seva esposa Margarida hi arribaren una tarda, el 13 de juny de 1599; les monges, amb l’habit de cerimònia, els reberen a la porta de l’església, fou cantat un tedeum i un respons amb orgue, fou exposat el Santíssim, hi hagué besamans i després els reis passejaren pels claustres”.

Reina de Hungría, hermana de Felipe IV, fue recibida el 20 de febrero de 1630.

“La visita de Felip V i de la reina Marianna Lluïsa, el 27 de noviembre de 1701, hagué d’ésser, per força, menys esplèndida. L’església estava, en part, enrunada i l’acte no foy considerat públic. Cantaren el tedeum a sala del capítol”.

Príncipes de Saboya 12 de julio de 1603

Virreyes de Catalunya Francesc de Borja en 1539 y Joan d’Austria el 25 de julio de 1653

Maria de Castro, comanadora del convento del Sancti Spiritus de Salamanca de la orden de Santiago en 1426.

Infante Joan, mestre de Santiago 1436 [sobre esta visita sí da referencia, ACA, ORM, U, v. 342, ff. 70v-74]

“De vegadas, les monges prenien part a certs actes de la cort, com els enterraments de reis i prínceps. Però aquest tema, així com el de l’edifici, serpa mereixedor d’un altres futur estudi” (p. 268).

p. 272: “Hi havia qui tenia afeccions musicals, com Agraïda Grimau (+1614), que tenia una arpa i un monocord o clavicordi”. [NO MENCIONA LA REFERENCIA, DEBE DE SER EL INVENTARIO DE SUS BIENES, PERO NO SÉ DÓNDE ESTÁ]

p. 278: Organistas: “Un cert fra Verger i l’estudiant Gaspar (1436); Guillem Bello, estudiant (1437); l’escrivà Dalmau Ginebret (1454), que cobrava 66 sous; Joan Cellers (1625); Pere Moreta (1686); Miquel Valls (1687-89); Flavià Mingalla (1687); Francesc Badia (1690-99); Pau Miser i Ramon Vinyals (1697); Pau Llinàs, mestre de capella del Pi (1716); Pere-Joan Panadés (1721). Tant el domer com el sagristpa i l’organista, des del 1780, deixaren de cobrar el salari en espècie i els en fou fixat un, solament en diners, el mateix que a l’administrador i al confessor. A més, tenien prohibit de rebre propines a les festes i sempre que haguessin de posar a l’altar els ornaments d’argent de les solemnitats. Per tal d’estalviar el salari de l’organista, el 1538, fou manat que ensenyessin de tocar l’orgue a les dues escolanes més joves. Sembla que s’hi especialitzpa la monja Guiomar Sayol, ja que el 1549 li havien de posar un altre mestre per acabar-ne d’aprendre, a fin que ella pogués més tard ensenyar-ne a altres noies. També el 1560 ordenaren els visitadors que fos donat l’hàbit a la que es mostrés més apta per a aquest càrrec i si hi havia més d’una escolana en aquestes condicions, fos escollida la que tingués més sentit musical. Tal vegada això donà resultat per algún temps, ja que no apareixen més notícies d’homes organistes en més de mig segle”. MIRAR LA VISTA DE 1560

Mestre de cant: “Hi ha referencia a un d’ells, el 1675, i a un mestre de solfa encarregat d’ensenyar a les monges el cant de les Lamentacions, el 1780”.

Manxaires: Josep Ramis (1625); Ramon Coromines (1630); Silvestre Perallada (1633)”. [Según el diccionario del IEC: Persona que fa anar la manxa d’una ferreria, d’un orgue, etc.]

Organers: Josep Buscà, afinador (1780). Des del 1716 existí també un orgue portàtil.

p. 301: menciona que no podían morir en la cama

p. 306: ensayo estadístico. Con los datos que tiene se produce la siguiente distribución entre monjas y escolanas sumaban:

siglo XIII: 22 monjas

s. XIV: 158 monjas

s. XV: 131 monjas

s. XVI: 181 monjas

s. XVII: 230 monjas

s. XVIII-

s. XIX: 93 +4 monjas

p. 307: “Hi hagué un augment notable elsegle XVI, ja que el 1557 eren unes 40 o més. Els visitador sdel 1560 manaren que el nombre es limités a 40 per raó de les rendes. Però tot seguit, amb les dissensions conventuals, n’expulsaren cinc i altres 18 monges i cinc escolanes sortiren. La reducció fou a menys de la meitat. L’equilibri es restablí amb nous atorgaments, una seixantena, fets el 1562, i successives entrades d’escolanes. El nombre de professes varià entre 15 i 30 fins el 1590. Eren 31 i 6 escolanes, el 1592. I el 1596, d’escolanes, n’hi havia 9 i 6 atorgades”.