This text forms part of a moral and didactic tradition that regulates female behaviour through strict control of movement, hearing, speech, and vision, presenting women as easily moved and therefore in need of constant guidance, enclosure, and selective sensory restriction.

It constructs female nature as emotionally and cognitively unstable, arguing that women are easily “moved” and quickly believe what they hear, which makes uncontrolled listening a source of moral and spiritual danger. He also frames listening as a risky sensory activity for women, who are advised to restrict what they hear to authoritative male figures in order to avoid moral corruption.

La primera, car fembra és tost moguda. Diu ell: Quid est mulier nisi mollis aer? Ço és: Què es fembra sinó un poco d’àer moll?, car així es mou sobtosament com l’aire. E aquesta és la raó per què decontinent creu ço que ou. Per què fa mester a fembra que bona sia que no vulla molt oir sinó d’aquells de què deu, així com de pare o de marit o de frare o de persones aprovades, car, si vol oir sens tot fre, ella en va en terra sens tot dubte. Tot així, doncs, com un poc d’aire és tantost encès, així fembra és tantost moguda si ocasió li n’es dada o ella mateixa la se’n pren, així com de fet se fa sovint.

The text links female virtue to humility expressed through controlled speech, gaze, and listening, where sensory restraint becomes a marker of moral discipline and social order.

La donzella havia de mostrar-se humil pràcticament en tot: a l’hora de parlar, a l’hora de sortir al carrer, a l’hora de vestir-se (3.4.3; LD 23), o a l’hora de mirar: «e que hagen l’ull humil e no el fermen jamés en negun hom» (3.4.3; DC 563).

The passage warns against listening to seductive or morally corrupt male speech, framing auditory interaction as a pathway to shame, vice, and sin if not properly regulated.

E diu ací aquell beneït sant Basili en lo seu Rudimentari: Així és de les fembres d’hui, que saben que hòmens carnals no los parlen sinó per a portar-les a vergonya e a escàndel e a pecat, e elles no solament los oen, hoc encara elles los apellen amb cimbells e amb abelliments, e amb lletres e amb mitjanceres,e amb arts e amb paraules, ne cessen fins que són caigudes en la llegea de viltat e infàmia e pecat que volen.

The text promotes interior devotion and spiritual focus as the ideal female disposition, redirecting attention away from external sensory stimuli toward prayer, ascetic practice, and Marian devotion.

E vol dir que la donzella qui bona és pensa e entén en ço qui és de Déu, e que plàcia a Déu, e que sia santa e honesta de son cos e bona en la sua ànima, ço és que sia gran oracionera e gran dejunadora, e especialment deu recomanar si mateixa al Salvador, qui fo príncep e font de virginitat; aprés a la sua gloriosa Mare, qui d’aquella font gloriosa poa una gran mar de puritat, la qual escampa sobre aquelles sues filles qui li són devotes, e l’han sovint e tot jorn en memòria e l’amen carament.

The passage reinforces spatial and sensory enclosure, arguing that frequent movement outside the home increases exposure to external voices and social interaction, which weakens modesty and moral restraint.

Saturninus, gloriós bisbe de Milà, escriví a Gedolfo, duc de Brabant, sobre lo nodriment de sos infants. E en especial l’instruí en bon nodriment de ses filles dient-li així: que guardàs ses filles, primerament, de molt anar fora casa, car molt anar deçà e dellà dona a la fembra gran ocasió de mal a fer, e els tol la vergonya, car la dona aitant és pus vergonyosa com és pus casolana, e aitant com més veu e més ou e més conversa amb diverses persones, aitant n’ha menys

The final section explicitly connects female mobility, social interaction, and increased auditory exposure with the loss of shame and moral discipline, framing hearing and conversation as destabilising forces.

[...] fomentar la castedat i frenar l’espontaneïtat, sobretot en contacte amb el món exterior, és a dir, amb la gent que hi havia per les places i els carrers