pp. 201-204: “Dissapte a 7 de setembre 1602 a les quatre de tarda partí del palau real de la casa de la Santa Inquisició una professó ab la qual anavan devant los ganfanons [estandartes] de la semana santa de la passió de Christo Nostre Senyor de la parròchia de Santa Maria de la Mar, y aprés la creu de la parròchia ab tovallola negre y tras de ella tots los òrdens y aprés lo clero de les parròchies, y últim lo de Santa Maria ab prevera y ab diacas y gremial tot negre, y aprés lo alguazil major ab una vara del Sant Offici y dos preveres al seu costat y seguian tots los familiars de la Santa Inquisició ab llums enseses y tragueren una creu verda gran que la aportava dit prevre de Santa Maria, y anat per la Seu y per deant la Diputació, REgomir, carrer Ample, per los canvis arribaren al Born y posaren la dita creu en un altar que tenian fet en un catafal al mitg del Born, y restà allí aquella nit ab los dits ganfanons o vexilos de pascione y vellaren-hi los frares de la Trinitat fins lo endemà que se havia de fer lo acte de la Santa Inquisició.

Dit dia jubileu, se publicà en Valpencia. Ut inferius a 20 del corrent.

Diumenje a 8 de setembre 1602 los mercaders no feren la festa de Lotja que solen fer cada any y dexà·s de fer per lo acte de inquisició.

Dit dia en lo Born se féu acte de inquisició per los pares inquisidors en lo qual foren extrets desset hòmens y quatre dones que són 21 y set estpatues de les dones. dos eran valencianes etchiseras, jóvens, que ninguna devia passar 25 anys, y havia y un hermità portuguès fill de Lysboa, bachiller en cpanones en la universitat de Cohimbre, lo qual defenssava onze proposicions herèticas. Una que Christo sols sabé la sua mort y pació, y no ningun propheta. 2ª que Caifás no la prohetizà sinó que la aconsellà. 3ª que lo dit Cayfàs assent pecador no podia prophetizar. Quarta que la mort de Christo no fou destinada y de consentiment de les tres persones a principio, perquè lo Fill no hi consentí fins en aquell puntquant digue Eccle ascendimus Hierosoliman. […] Fou condempnat a b sobrada misericòrdia a cent assots y servir a un monastir y abjurà de vehementi. Serví aprés al spital de Santa Creu de aquesta ciutat de hont aprés fugí. Vide al primer de juliol 1603. Tambié hi havia un frare de Sant Francesch natural de les illes Canàries, de le Tanarife, qui apostatant de sa religió seràphica se n’era anat a Inglaterra y havia servida la reyna contra Espanya en una armada, y en robo de una islla de Canària y de un galió que venia de Índia ab trescents mil ducats […] Y dit dia jurà de vehementi. Deya·s frai Joan de Aguirre y Vergara. He arpés entès que és de casa molt principal . Ya en la sentèntia se legí que ell avia allegat guiatge del Rey, que confiat de aquell venia a reduir-se y tractar ab sa majestat, y que Antonio Peris en París li digué no s’i fiàs […]”. Sin referencias musicales

vol. 2, p. 89: música en actos fúnebres

“Dimechres a 8 de abril any 1609 dia senyalat per las honrras funerals del noble don Guillem de Santclement qui fou barcelonès, cavaller del hàbit de Sant Jago y embaxador del snostres reys al emperador. En la isglésia de [p. 90] Sant Joseph del convent dels Carmelitas descalços de Barcelona, lloc ahont estava depositat lo cos del dit noble don Guillem. […] En tots los altars se celebravan missas de rèquiem havent-hi dos ciris de pes de mija lliura en cada altar. […] [p. 91] Estant axí la cosa aprarellada, los frares de Sant Joseph comenssaren son offici cantant de rpequiem y absolta. Vingueren allí los pares Mercenaris, los de Sant –francisco de Paula, los de Sant Domingo, los de Santa Madrona, los de la Santíssima Trinitat y Sant Agustí, los del Carme y tots absolgueren axí com arribavan. Los del Carme feren absolta a cant de orga. Arribaren allí los capellans de las parròchias de ASnt Jaume, de Nostra Senyora del Pi y de Santa Maria de la Mar ab son archiacha ab pells, y tots absolgueren y los de Sant Jaume a cant de Orgue. Juntades estes parròchies y frares se ordenà la processó en aquesta manera. Anavan devant setanta sinc còvens ab sinc sous de pa cada cove com és acostumat. Aprés los infants òrphens y los minyons del Hospital a cor, cada qual ab un ciriet de alguna onça. Seguia·s després lo estandart de la confraria de la Soledat de Nostra SEnyora acompanyat de vint atxes grogues, tras las quals seguian la creu de la parròchia de Santa Maria de la Mar y aprés la de Santa Maria del Pi y ap´res la de Sant Jaume. Estes 3 parròchies anavan la de Santa Maria de la Mar per què pretenia que en haver dsembarcat lo cos com lo aportaren, li tocava, y la casa del defunct en lo carrer dels Mercaders és de dita parròchia. […] Tras de estas creus venia sols la dels frares Dominicos y consecutivament los capellans de les parròchies d’esta manera. Part dels capellans de Santa Maria de la Mar a mà dreta y los conductius y de la comunitat de Sant Jaume a la esquerra. Y aprés les religions dels Sevitas estan a Santa Madrona, tras ells los de Sant Francisco de Paula, aprés los de la Santíssima Trinitat, aprés los Mercenaris. Tras d’ells los Observants del Carme a la dreta y los de [p. 92] Sant Agustí a la esquerra. Venian aprés los Dominicos tots sols. No y anavan més frares dels altros convents, que no solen exir en sepultures. Tras estos a compliment de la professó seguian lo clero del Pi a mà esquerra, y lo resto de Santa maria de la Mar ab son ardiacha a mà dreta. aprés del gremial venina sexanta atxas. Y tras de ellas a coll de hòmens un gran llit alt axí com estava a Sant Josep y la caxeta del cos posada dins y lo hàbit o vesta de comenador llançada sobre. Entorn del cos anavan […] y lo capellà o prior de Jonqueres, Marquès de la Palleta, don Miquel mecha, don Alex de Marimon, don Berenguer Dionís […] comenadors de Sant jago y tras de ells setanta atxas. Y finalmente los tres consellers ab ses gramalles, y en la segona filera entre quart y quint lo senyor Luís de Riambau de corbera y Santclement cap cubert. En la 3 lo pare del dit Riambau a la dreta, y a la esquerra, don Joan Burgues y de So, cap cuberts. Aprés en la 4 los germans don Bernat Galceran y don Pedro Galceran de Piinós y Santclement capcubert, y tras d’ells per sas fileras molts altros del linatge, cap cuberts, y molts proms endolats de companya dels consellers qui havian vestits dotze prohoms. Sensse molts menestrals honrrats qui estavan endolats ordenant los còvens, atxas y altras cosas tocants a la pompa funeral. Exint la professó de Sant Joseph estavan a la Rambla sis hòmens endolats tres a cad part del cleroy com passavan donavan un ciri de pes de mija lliura y unr eal a cada capellà y frare. savo que los officiants y procuradors tocavan a doble. Ab aquest concert riaren fins al portal del Studi carrer y plaça de Santa Anna fins a la plaça Nova, y de aquí per devant lo palau del bisbe y Diputació a la plça Jaume a la Llibreteria, Devallada de la Presó, Boria, plaá de la Llana, y per las Çemoleras entraren en Santa Catherina. Ahont posat lo túmol y cos al mig del cor sobre de un catafal alt de tres bells grahons, que era més alt queun home  estava cubert de drap negra, ab ciris crements de pes de mija lliura, posadas les atxes en les brandoneres, entapiçada de draps negras y molts scuts la [p. 93] capella de Sant Martí ahont és lo sepulcre de la casa del defunct se començà missa de rèquiem a cant de orga. La qual de pontifical celebrà don Rafael de Rovirola bisbe de Barcelona. Assitint los consellers sentats en branchs de sala y axí matex la demés cavalleria com està dit. […]

vol. 4, pp. 92-93, “Dilluns a 21 de Juny de l’any 1627. En la ciutat de Barcelona, per los Pares Inquisdors contra la herètica [p.93] pravitat, fou fet acte públich de inquisició en la Plaça del born, en la forma costumada y ab lo ceremonial que per mi se trobarà continuat als 7 y 8 de setembre de l’any del Senyor mil siscents y dos. Y en aquest acte de inquisició no hi assití lo Bisbe, com en aquell. Predicà fra (?) de l’Orde de Predicadors,  y foren penitenciats vuyt hòmens y dos dones, la una de ellas que ahvia confessat ser bruxa y tingut pacte exprés ab lo dimoni, y fou condemnada a sevir a un Monastir per tres anys, a nominació dels Pares Inquisidors. La altra era per dos maris, y fou condemnada a assots y desterro per tres anys. Dels hòmens, n’hi hagué dos de criminosos. Lo hu que·s deya T. Comas, natural de Manresa, per haver estat en no sé quin lloch de França, y per amors de una francesa que no podia alcançar, çesser entrat a la Pretxa, ya llí haver tingut dos vegadas aiuntament carnal ab ella, y axí caygut en la secta de los alumbrados, y haver menjat entre los heretges carn en divendres per los negres amors. Fou condemnat a galeras per sinc anys y a mil escuts deonze reals per aiuda dels gastos del Sant Offici. Lo altres fou un francès que havia renegat en terra de moros, y pres y capturat persistia en la secta de Mahoma. Fou condemnat a cremar, y en efecte posada encontinent en execució la sentència. Digueren aprés los frares dominicos qui lo acompanyaren, que in avia y al peu del suplici se era penedit y reconciliat. Vulla Déu sia axí y sa divina Magestat sia servit mantenir-nos lo Tribunal de la Sª Inquisició y exaltar la santa fe cathòlica”.

Esta es la descripción completa, sin referencias musicales.