p. 127: “La pràctica d´aquesta modalitat d´afiliació, ens confirma que la majoria de monestirs cistercencs, sobretot femenins, del segle XII, sortiren d´eremitoris. Estadísticament els segles XII i XIII, sobretot a França i també a la Península Ibèrica, els monestirs femenins s´establiren com mai s´ha produït en el temps, ni en cap altra Orde. A Catalunya els monestirs de Vallbona, Valldaura, Valldonzella, Vallsanta, Bonrepos i molts altres, la modalitat és la mateixa, s´envia a dues monges cistercenques "tècnicament" preparades, perque adeqüin el lloc i la comunitat, una d´elles serà l´abadessa. I, de la casa mare surten altres monges preparades, com les cantatrices, mestres en música i cant, caligrafia i còpia de manuscrits, que quasi sempre les trobem després com cantatrices del nou monestir, més tard priora i potser més endavant, abadessa”. ¿LAS CANTATRICES SE MANTIENEN EN EL XVI?

P. 204: La comunitat de Santa Maria de Valldaura des de l´inici tigué i va mantenir sempre una monja amb el càrrec de cantora, cantrix, que ensenyava i es responsabilitzava del cant en els diferents rituals diaris.

pp. 205-6: SOBRE VALLBONA: “La casa mare va ser escola espiritual, reconegut com alma-mater, amb dret de visita pels seus monestirs que preparava a les seves filials, a les nenes i joves i a monges joves selectes. J.J.Piquer117 [PIQUER i JOVER, J.J., Santa Maria de Vallbona. Guia histórico descriptiva del monasterio cisterciense y del pueblo. Inèdita. Barcelona, 1957, ps. 24-27.], comenta”:

"Uno de los aspectos menos conocidos de la abadia de

Vallbona es el de su escuela monacal, en la que recibían

formación doncellas pertenecientes a la nobleza y que

constituyó, además, su mejor semillero de vocaciones"...

"En el seno de dicha escuela radicaba el scriptorium,

donde un selecto grupo de monjas se consagraban a la

copia y ornamentación de los Códices. En las aulas se

cultivaban la Gramàtica bajo los aspectos de arte,

literatura y dibujo, la liturgia, la caligrafía, la

miniatura, la música y el tejido y bordado".

“El monestir de Santa Maria de Vallbona tingué doncs Scriptorium, escola monacal i Armarium. No sabem com i fins a quin punt es beneficià el monestir de Santa Maria de Valldaura de l´escola i el scriptorium de Vallbona. Però des dels seus inicis la comunitat tinguè significativament, com hem dit, el càrrec de "cantrice", cantora; segurament una monja jove que era preparada allí, en música i cant i en altres temes, per poder asumir el càrrec i ser una base per càrrecs superiors, normalment priora i desprès abadessa. Un exemple fou Cecília de Cartellà, que ja l´any 1302 és al monestir de Santa Maria de Valldaura amb el càrrec de cantora; l´any 1311 es sots-priora, en el 1314 és priora i l´any 1315 és abadessa del monestir, fins l´any 1340 i després ho fou del nou monestir de Santa Maria de Montbenet fins 1345”. àPARECE QUE EL CARGO DE CANTATRICE TENÍA MUCHA IMPORTANCIA, LO QUE SE DEBIÓ DE MANTENER EN EL XVI.

“Cecília degué ingressar de ben petita al monestir, i allí educada, era una dona de la casa, va tenir càrrecs durant trenta anys”.

p. 278: “Què diu el document?. Per sobre de tot, assenyala els límits de la clausura dins el propi monestir, les monges i el seu comportament. El Visitador i reformador és un càrrec, actua com a sot-delegat de l´abat del monestir de Pedra de la mateixa Orde, que deuria ser ara la casa cuidadora i guia espiritual de Valldonzella. Fa constar que hi ha anat personalment. La visita es tradueix en una Carta de visitació que fa guardar a la Cantora del monestir, que té l´obligació d´ensenyar-la i llegir-la "perque cap monja pugui al.legar ignorància".