Este libro presenta parte de su tesis doctoral de 2005. Aquí solo presenta la parte histórica, enriquecida con la investigación archivística y de organización de los fondos del monasterio. He tomado nota de los documentos de archivo que podría consultar, como por ejemplo la crónica conservada en el archivo del monasterio “Llibre de coses dignes de memoria del present monestir de Santa Clara” (1599-1757), Manual, núm. 742, f.. 1, que inicia el archivero Sebastià Roger.
Ubicación del monasterio: ejes tipográficos:
- Rec comtal: canal (he descargado un mapa que he copiado a continuación)
- Segundo círculo amurallado de la ciudad o “muralles de Jaume I” comporta un primer tramo construido entre el portal de Jonqueres y el monasterio de Sant Pere de les Puelles; en 1295 faltaba por cerrar toda la parte oriental, menos expuesta a los ataques por la dificultad misma que planteaba el mar. La contrucción de esta parte, llama muralla de la Marina, se hizo entre 1358-62 y se inicia justamente “en lo mur de l’esperó de les Sors Menors, lo qual extengueren fent muralla de travers devant del límit de l’església de Santa Clara”. [Cita a Carreras Candi, Geografia general de Catalunya, p. 345] (p. 91). Desde entonces la comunidad también será conocida en la documentación como “monestir o menorestes de Sant Daniel” por su proximidad a la puerta de la muralla del mismo nombre.
p. 126: Una de las vías de la relación entre el monasterio y la sociedad son las misas, aniversarios, etc. Existe un documento: Llibre en lo qual están continuats los aniversaris y missas y altres divinals oficis instituïdes en la iglesia del monesteir de santa Clara recondit en lo archiiu de aquell (1598-1599), Manuals, núm. 738.
Abadesas (pp. 223-4)
- Margarida de Rajadell, 1493-1503
- Serena Marc, 1503-4
- Constança de Vilatorta, 1506-19
p. 248: “L’existència a l’interior del claustre de dones de servei, algunes de les quals serves o esclaves, és un fet constatat al llarg d’aquests primers temps de la comunitat”. “No era inusual que les religioses mateix comptessin entre les seves propietats alguna esclava; i se sap tambié l’existpencia important i constant d’aquest tipus de mà d’obra servil i barata en d’altres convents femenins de la ciutat, en especial el de Pedralbes i el de Valldonzella” [menciona en nota Castellano, Pedralbes a l’Edad Mitjana, p. 293]
- Log in to post comments