El monasterio fue establecido en Barcelona entre 1300 y 1808. p. 297: “Les religioses que formaven la comunitat eren filles de nobles i cavallers, o bé de prestigioses famílies de mercaders, o de la que podem anomenar alta burgesia. Dins el monestir, on entraven generalment en la seve primera infantesa fins a romandre com a monges professes o sortir-ne per a contraure matrimoni, vivien agrupades per parentiu o afinitat amb germanes, cosines, etc. en unes cases o apartaments singulars construïts dins el gran edifici monàstic. [Costa 1973b] A més de la vida en comunitat podien, amb les debudes llicèncias, portar una vida social que els permetia d’entrar i sortir, relacionar—se amb familiars i amics, gairebé com si habitessin a les seves cases d’origen. Com en aquestes, podien disposar d’algunes persones de servei. I també, com en els altres monestirs i com a les cases particulars, els servidors poden reclutar-los, moltes vegades, en el comerç d’escaus”.

>> En el cas de Jonqueres, tenim noticia de l’existència d’esclaus des del 1368 fins al 1541. I serie més apropiat parlar d’esclaves, perquè n’hem arribat [p. 298] a conèixer una quarantena, mentre que d’esclaus n’hi ha solament un, juntament amb la breu referencia a un altre”.

p. 299: Sobre la nacionalidad de las esclavas en la mitad de los casos no se hace mención. De la otra mitad, las más numerosas son las rusas, seguidas de búlgaras, circassianes, tártaras y una sarraïna. Las edades estaban comprendidas entre 1 y 40 años. La documentación está en el Archivo Histórico de Protocolos de Barcelona y en ACA. Dedica un párrafo a cada esclava, pero no se detallan las funciones que tenían cada una en el convento. Sólo se dice que eran sirvientas.

p. 307: “I Lluïsa de Gualbes, pel seu testament de 5 de juny de 1541, va cedir a la seva cosina Guiomar Sayol l’esclava Helena fins que aquesta tingués vint-i-cinc anys o es casés; si es casava, havia de donar-li 10 ll. i sis llençols” [ACA, ORM, U, vol. 241, f. 164v]. GUIOMAR SAYOL ERA ORGANISTA.