Las casas gremiales estaban en las calles y plazas principales de Barcelona. Menciona cada gremio y su ubicación.

p. 899: “Evidentment a l’edad mitjana poques eren les festes populars i per aixó s’esperava amb il·lusió la esta patronal de cadascun dels oficis agrupats en el seu gremi. Uns i altres rivalitzaven a fer la festa més lluïda. Festa a la qual assistien tots els agremiats amb les mullers i les filles, i tots ben mudats. Festes a les quals el municipi donava tot el seu suport”. Pone como ejemplo los serrallers del Regomir: “No cal dir que el treball de ferrer és molt sorollós, per això quan els seus obradors tancaven el dia del sant patró, el carrer havia de quedar silenciós, només el pas de la gent mudada i la música. Però en el mateix carrer hi traballaven els cuirassers, que pertanyien a un altre gremi i per tant aquell dia tenien els tallers oberts i, segons es diu, feien més soroll que mai. Els ferrers recorregueren als consellers i el 1407 aconseguiren que aquests decretéssin que el dia de sant Eloi tot el carrer fes festa”.

“En les anades i vingudes de la casa gremial a la capella o a les processons i altres actes oficials, el protocol jugaba un paper improtant i sovint provocava discussions serioses entre els membres d’un mateix gremi. Per exemle, el gremi dels serrallers que aplegava molts oficis i estava dividit en tres quarters, el del Regomir el de Sant Antoni i el del Portal Nou. L’any 1429, a petició dels del REgomir, s’establí que els tres quarters es reunissin a aquest carrer per anar corporativament al convent del Carme on tenienla capella des de la fundació del gremi, el 1380, precedits de la bandera i amb acompanyament de música. El dels altres dos quarters no acceptaven de bon grat aquesta disposició i demanaven que cadascú hi anés com volgués i així es confirmpa el 1454. Ara bé, les banderes, els ornaments, etc., es conti