Lo dit die devallant de Consell de Cent Jurats tengut per consideratio de la gran pastilentia permetentho axi nostre Senyor Deu Jesuchrist, la qual de present es en la present Ciutat lo dit dia de dilluns que contam XVII del current mes de Abril fonch edifficada e posada la primera pedra en lo loch deliberat e assignat de fer la sglesia, o Capella, a honor e gloria de nostre Senyor Deu e de la gloriosa verga madona sancta Maria mara sua e del glorios martir Sanct Sabestia. La [202] se construeix en la plassa es entre la casa de la lotge e font del angel de la present Ciutat per introductio de la qual e posar la primera pedra son stades fetes les coses e serimonies seguents — Ço es que fetes les mides del larch e ampla de dita sglesia, o Capella es stat fet gran vall comprenent e circuhint lo dit pati segons monstra per lo fonament passant de la terra ferma en pati de dita Capella. E per ço lo die abans fonch feta crida publicha que per sguart de tanta devocio e per la necessitat en que erem posats fossen per lo dit die de diluns tancades les portes e acompanyar la prosesso entreveninthi en lo divinal offici e sermo se devia fer en lo dit loch. Lo qual es stat envalat de veles de naus e molt ampaliat ab un vell altar en lo cap vers la riba de la mar ab un bell dosser de brocat e guarda polç sobre lo altar fornit de argent brandons e ciris blanchs cremants e molts poms de roses e rams de flors tot entepissat per terra e enramat. E en lo altar havia un retaula de la verge Maria ab un cruciffix e un imatge ambotit de Sanct Sabestia. Fora del dit pati e defora lo dit vall stave al entorn enramat de molts arbres de vern plantats e enramat per terra de bona romani thomani e altres flors. E isque la processo de la Seu ço es primerament dues banderes dels improperis de la passio de Jesuchrist, en apres un armita que aportava un gran cruciffix e inmediadement un personatge de Sanct Sabestia ab un arch en la ma e fletxes e apres una flota de infants en camisa e descalsos diciplinants, e giraves lo dit personatge de sanct Sabestia als dits infants dient «que demanau», e responent deyen «no muyram axi promptament e ab tanta furia de tant greu pastilencia Supliquem tots a nostre Senyor Deu e digam senyor Deu misericordia», a axi tots agenollats e los que ali eren cridaven ab plors e crits tant alts e agres que los coratges dels cridants e hoynts staven per a rompra, e entrant dins lo dit pati passant per lo dit pont no donant loch hi entrassen altres, feta oratio ab la matexa serimonia isqueren e anarense dins la lotge per governor los dits infants qui en camisa e descalsos staven. Poch apres arriba la dita processo e clero de la Seu ab la bandera de Sancta Eulalia ganfanons e Creu, e en senyal de alegria de la dita edifficatio fonch rebuda ab moltes trompetes e trons de bombardes qui staven aparellades e los qui sonaven dites trompetes staven vestits de les sobrevestes de la Ciutat. E a la fi de [203] dita processo era mestre Joan Torre Canonge e domer e vicari, e official del Reverend Senyor bisbe de Barcelona ab sos acistents aportant un reliquari una reliquia ço es sageta de Sanct Sabestia, e feu lo offici. En apres venien los honorables Consellers ab llurs verguers e fonch fet lo offici a cant de orga solemne, sermo en tanta devocio hon hague grandissima generatio que alsant lo corpus domini fonch tant gran lo crit e ab los trons de les bombardes que paria lo mon hagues a finir. E acabat lo dit offici la dita processo isque deffora, e la bandera creu e ganfanons e lo qui havia dita la missa se posaren en lo canto del dit vall ahont tenia esser mesa e posada la primera pedra per fundar dita Sglesia. La qual pedra stave sotz una cabria gornida ab tres ternals sculpida de les armes de la Ciutat e molt enramada, al entorn de la qual eren los dits magnifichs Consellers ço es mossen Guillem de Sanctcliment cavaller mossen Dionys Pau ciuteda, mossen Nicholau Bret mercader mossen Pere Planes manestral: lo Consell mossen Satorra noy fou perque no era en Ciutat. Sobre la qual pedra, o gorniment de aquella lo dit mossen Guillem de Sanctcliment com a Conseller en cap de aquesta insigna Ciutat spera esser feta la seguent serimonia, ço es que lo dit mossen Torres qui havia celebrat lo dit offici stant tot hom ab grant silensi dix tres vegades, — «a honor gloria e lahor de nostre Senyor Deu Jesuchrist e de la humil Verge madona Sancta Maria mare sua, e del glorios martir Sanct Sabestia a honor del qual es hedefficada dita Sglesia E posada la primera pedra interçedescha ara e per tostemps e sie revocada la pastilencia aquesta vegada», — e responia tot hom ab grans veus, «Amen» e sonvaen les trompetes e disperaven bombardes. E axi a la derrera vegada sonaran les dites trompetes. E lo dit mossen Guillem de Sanctcliment empengue la dita pedra, e afluxant dits ternals, o corrioles dita pedra fonch posada a lahor honor e gloria com dit es cantant tedeum laudamus per merits e passio del dit glorios martir e sanct beneventurat ara e per tostemps siam preservats de dita pestilencia — Amen.