Honras fúnebres del noble don Guillem de Santclement, barcelonés, caballero del hábito de San Jago (¿Santiago?) y embajador de reyes y emperador.

Iglésia de San José del convento de los Carmelitas descalzos de Barcelona.

Abril de 1609

Págs. 89-94

Dilluns a 6 de abril 1609 de part dels consellers de Barcelona, marmessors del testament del noble don Guillem de Sant Climent, català y barcelonès del àbit de Sant Jaume 2, anaren sis hòmens endolats, cap cuberts y a cavall convidant cavallers y ciutadans per a dimechres al dol y funeràries del dit noble don Guillem, fhaedores en la isglésia de Santa Catherina màrtyr, del convent y orde de Predicadors, ahont és lo sepulcre de la casa de Santcliment. Y axí matex altres sis convidavan a les dames de part de la senyora dona Violant de Cardona, viuda relicta del noble don Henric de Cardona, qui fou governador de Catalunya, cosina germana del defunct, y de dona Phelipa Clariana y Sancliment, viuda de don Pedro Clariana, filla de don Pedro de Santcliment y per la mare néta de mossèn Thomàs Pujadas (lo qui fou ambaxador de la ciutat de Roma).

Dimechres a 8 de abril any 1609 dia senyalat per las honrras funerals del noble don Guillem de Santclement qui fou barcelonès, cavaller del hàbit de Sant Jago y embaxador dels nostres reys al emperador. En la isglésia de Sant Joseph del convent dels Carmelitas descalços de Barcelona, lloc ahont estava depositat lo cos del dit noble don Guillem.

En lo mig de la isglésia estava un gran túmol ab son llit (més alt que lo que´s sol fer per a las images de Notra Senyora en agost) cubert per lo entorn de drap negre ab molts scuts de armes de la casa de Santclement y de Centelels a dos quartos, dos de la campana blanca en camp blau ab la Ave Maria que són armas de Santclement y los altres dos ab les centelles vermelles en camp de or y la creu de la comanda en los rematos y al cantó dret del scut sobre las armas de Santcliment, per empresa un cap armat ab celada y corona real de la qual hiz un bras armar que elevat en alt té de través una llengua o batall que falta a la campana ab una lletra que diu […] y sobre lo cantó esquerra (hont era las centellas) per empresa, cos, cap y turbant de un rey moro coronat y divissat, tot de las matexas centellas y sens letra. Y lo remato del túmulo ab esquena se cobria de un drap de vellut negra ab la creu vermella de Sant Jago, y als caps mig y cantons de les orles de brodador de seda los sobredits scuts de armes. Estavam al entorn del túmulo impressos uns càrmens exàmetros y pentàmetros de Joan Dorda, mestre jubilitat de la Univercitat d´esta ciutat, y los soneto y diàlogo catalans meus e nom de Pastor scrits de mà que van incertats ab est X senyal (anexos 15 y 16).

Anexo 15 (pág. 234)

(B. 256 bis)

SONET DEL PASTOR REMOLAR

  De Cyloni tenint ales prestades              19´6

Lo nostre Sant Clement tal virtut cobra

Que en lo volar que fa en força sobra

Al Àguila Real moltas vegadas

  De España y del Imperi carregadas,

Portant sobre de si (ô que bona obra)

Las dos: que no tenint la vista pobra.

Del sol miren los raigs y mans sagrades.

  Y aprés de remontat, com veu que mira

Del preclaríssim Sol los raigs, cada una

Se´n torna a devallar a nostra Esphera.

  Al pàtrio niu y cova se´ls retira

Ab la humana sort a tots comuna,

Hont renovant sa edat, lo cel espera.

(Un full del paper igual al del llibre. Els títols i majúscules inicials, destacades calligràficament.) 
 

Anexo 16 (págs. 234-235)

(B. 256 ter)

DIÁLOGO DEL PASTOR REMOLAR

Per a qui és fa vui tant dol?                     17´6

          Per un sol.

Qui merex tal sentiment?

          Sant Clement.

Y per què extrem com aquex?

          Si u merex.

Segons assò regonex

La ciutat de Barcelona

Que esta fúnebre corona

Sol Sant Clement la merex.

///

Què ha fet fora en tal estada?

          Embaxada.

Y hont son saber volria?

          En Hungria.

Y per què en terra estranya?

           Per Espanya.

Puix ell falta de Alemanya

Essent home tant honrrat,

Sense dubte hauran donat

En baxada Hungria, Espanya.

Què li resta de la empresa?

           Sa noblesa.

Y què li dóna…

Promet al…

(Manuscrit en un foli molt deteriorat, fragmentari. El títol molt destacat en majúscules.) 
 

* Pastor Remolar es Jeroni Pujades, el autor del dietario.

Y al rededor del túmol vint atxas grogues. En tots los altras se celebravan missas de rèquiem havent-hi dos ciris de pes de mija lliura en cada altar. Bax y devant del túmul en una caxa petita estava embalcemat lo cos del dit defunct cubert de un drap negre y lo àbit de Sant Jago, ço és la vesta llançada desobre. Al altar major estavan los magnífichs consellers de Barcelona ab ses gramalles de dol sens portar lo cap cubert y entrer lo quart y quint ab lo cap cubert Luís de Riambau y de Cobera y Santclement fill del senyor de Llinàs, més propinc y legítim successor del mort aprés de dona Philipa Sanclement y Clariana, y tots estavan sentats en banchs de respallera.

Aprés multitut de cavallers endolats y altres en bancs rasos. Estant axí la cosa aparellada, los frares de Sant Josep comenssaren son offici cantant de rèquiem y absolta. Vingueren allí los pares Mercenaris, los de Sant Francisco de Paula, los de Sant Domingo, los de Santa Madrona, los de la Santíssima Trinitat y Saut Agustí, los del Carme y tots absolgueren axí com arribavan. Los del Carme feren absolta a cant de orga. Arribaren allí los capellans de las parròchias de Sant Jaume, de Nostra Senyora del Pi y de Santa Maria de la Mar ab son ardiacha ab pells, y tots absolgueren y los de Sant Jaume a cant de orgue. Juntades estes parròchies y frares se ordenà la processó en aquesta manera. Anavan devant setanta cinc còvens ab sinc sous de pa cada cove com és acostumat. Aprés los infants òrphens y los minyons del Hospital a cor, cada qual ab un ciriet de alguna onça. Seguia´s després lo estandart de la confraria de la Soledat de Nostra Senyora acompanyat de vint atxes grogues, tras las quals seguian la creu de la parròchia de Santa Maria de la Mar y aprés la de Santa Maria del Pi y aprés la de Sant Jaume. Estes 3 parròchies anavan la de Santa Maria de la Mar per què pretenia que en haver desembarcat lo cos com lo aportaren, li tocava, y la casa del defunct en lo carrer dels Mercaders és de dita parròchia. La de Santa Maria del Pi perquè ara partia de sa parròchia y se acostuma que acompanya la parròchia de la casa de hont hix lo cos. La de Sant Jaume fou acullida per los consellers per ser la Casa de la Ciutat en ella y perquè molts capellans pobres se posaren ab ella que altrament no hagueran tingut Iloch. Tras de estas creus venia sols la dels frares Dominicos y consecutivament los capellans de les parròchies d'esta manera. Part dels capellans de Santa Maria de la Mar a mà dreta y los conductius y de la comunitat de Sant Jaume a la esquerra. Y aprés les religions dels Servitas estan a Santa Madrona, tras ells los de Sant Francisco de Paula, aprés los de la Santíssima Trinitat, aprés los Mercenaris. Tras d'ells los Observants del Carme a la dreta y los de Sant Agustí a la esquerra.  

Venian aprés los Dominicos tolts sols. No y anavan més frares dels altros convents, que no solen exir en sepultures. Tras estos a compliment de la proffesó seguian lo clero del Pi a mà esquerra, y lo resto de Santa Maria de la Mar ab son ardiacha a mà dreta. Aprés del gremial venian sexanta atxas. Y tras de ellas a coll de hòmens un gran llit alt axí com estava a Sant Josep y la caxeta del cos posada dins y lo hàbit o vesta de comenador llançada sobre. Entorn del cos anavan […] y lo capellà o prior de Jonqueres, marquès de la Palleta, don Miquel Mecha, don Alex de Marimon, don Berenguer Dionís […] comenadors de Sant Jago y tras de ells setanta atxas. Y finalment los tres consellers ab ses gramalles, y en la segona filera entre quart y quint lo senyor Luís de Riambau de Corbera y Santclement cap cubert. En la 3 lo pare del dit Riambau a la dreta, y a la esquerra, don Joan Burgues y de So, cap cuberts. Aprés en la 4 los germans don bernat Galceran y don Pedro Galceran de Pinós y Santclement capcubert, y tras d´ells per sas fileras molts altros del linatge, cap cuberts, y molts proms endolats de companyia dels consellers qui havian vestir dotze prohoms. Sensse molts menestrals honrrats qui estavan endolats ordenant los còvens, atxas y altras cosas tocants a la pompa funeral. Exint la proffessó de Sant Joseph estavan a la Rambla sis hòmens endolats tres a cada part del clero y com passavan donavan un ciri de pes de mija lliura y un real a cada capellà y frare. Salvo que los officiants y procuradors tocavan a doble. Ab aquest concert tiraren fins al portal del Studi carrer y plaça de Santa Anna fins a la plaça Nova, y de aquí per devant lo palau del bisbe y Diputación a la plaça de Sant Jaume a la Llibreteria, Devallada de la Presó, Boria, plaça de la Llana, y per las Çemoleras entraren en Santa Catherina. Ahont posat lo túmol y cos al mig del cor sobre de un catafal alt de tres bells grahons, que era més alt que un home y estava cubert de drap negra, ab ciris cremants de pes de mija lliura, posadas les atxes en el brandoneres, entapiáda de draps negras y molts scuts la capella de Sant Martí ahont és lo sepulcre de la casa del defunct, se començà missa de rèquiem a cant de orga.

La qual de pontifical celebrà don Rafael de Rovirola bisbe de Barcelona. Assistint los consellers sentats en banchs de sala y axí matex la demés cavalleria com està dit. Hagué y sermó fúnebre lo qual féu fra Jaume Rebullosa conventhual de Santa Catherina. Prengué per tema la autoritat de Isaias Cap. […] Dicite justo quoniam bene de fructu manuum suarum comedet. Y feta la Ave maria, mostrà ab autoritat de Sant Clement Papa en lo de Constitutionibus apostolicis quant antich costum era de la isglésia la pompa funeral ab lo sant sacrifici de la missa y psalmòdia. Predicà encòmios y alabanças de las virtuts dels defunchts. Lo símbolo de la virtut que esta en la atxa. Tot per a effecte del refrigeri de la anima qui´l reb ab lo sacrifici y per comoure a la imitació de la virtut ab la honrrosa pompa. Com se podia acomodar a las ànimas del Purgatori la autoritat del temma y com se podia piament creurer que ya que no estigués en lo cel de present lo diffuncht a lo menos devia estar en Purgatori nececitat de aquells sacrificis y oracions dels fels per algunes faltes venials. Digné en alabança del mort la noblesa de la casa de Santclement que de vella y antiga no té principi. Y com lo diffuncht per la mara era Centelles, y axí desendint del gran Crehon (germà del duc de Borgonya) qui ab Carlo Magno vingué a la conquista de la terra. Que era mort (lo any passat) en edat de sexanta sis anys (que axí seria nat en lo any 1542). Que en la sua puericia tingué en les lletres per mestre al doctor T. Vila que aprés fou canonje de Barcelona y (per medi de sa virtut y de dit defunct) bisbe de Vich. Y en armas tingué per últim capità a don Luis de Requesens y Suñega comenador major de Sant Jago. Y que a edat de 22 anys era anat a servir al rey en las jornadas contra los moros rebellats en Granada. Als vint y set anys en Tunes y a 30 a la jornada naval de don Joan de Austria y de aquí fins als 38 de sa edat en Flandres, essent gentilhom del dit comenador major qui era capità general de aquells estats. Als 38 anys anà a la cort real y se li donà lo hàbit de Sant Jago, y fou elet embaxador per al duc de Savoia, y no anà perquè se li mudà la embaxada per al emperador Rodolfo 2. Estant en la cort del qual lo rey don Phelip 2 senyor nostre, que Déu guarde y prospere, li acomanà lo tracte del casament de la senyora reyna dona Margarita la qual lo matex don Guillem acompanyà en tot lo camí fins a dexar-la en València en poder del senyor rey son marit. Y fet assò com vingués tolit y paraIítich, demanà llicència al rey per tornar-sen a reposar en sa casa en esta ciutat. Y lo rey li digué que ell era molt content ; però ¿qupe respondrian al emperador que ab lletra expresa pregava al rey que per la embaxada li tornàs enviar al dit don Guillem? Y axí a petitió del matex emperador fou forçat tornar-sen. En la cort del qual era nomenat lo Prudent espanyol. Y que estant entre tantas heretgias com hi ha en Alamanya, may per la gràcia del Senyor se era ensutziat. Era estat piíssim en la veneració de las santas relíquies y immatges, y axí ne havia escapadas moltas de poder de Cyscar heregiarca gran perseguidor de ellas. Particular lo cos de sant Guillem que havia enviat al rey don Philip 1. Que en son testament havia dexada tota la plata y ornaments de sa capella a la capella de Sant Martí del dit convent hont és lo seu vas, en lo qual volgué ser portat lo seu csc essent-li ya estadas fetas en Praga a 9 de setembre 1608 cèlebres obsèquies, en les quals orà un dels senyors del Consell del emperador. Acabat lo sermó y dita la missa, resta lo cos en lo túmulo aquell dia y los dos següents, y lo divendres fou posat en la sepultura de dita capella. Y visurat lo cos y llevat acta de la visura y posat en la caxa dins de una capça de Ilauna. Destantí ab un altro que era vingut des de Alemanya. Eius anima requiescat in pace. Altras cosas que´s podian dir de aquest cavaller, vide supra a 23 de marts 1599 y a 7 de juny 1599 enlo Dietari petit y a 9 de setembre 1608 y a 9 de marts del cor