p. 76: La cantora y la sotscantora [nota 191: Constituciones en forma…, cap. XXVIII. Documentem aquests dos càrrecs per primer cop el 10 de juny de 1434 amb el terme precentrix i subprecentrix, que equivalen al xantre y al sotsxantre del capítols catedralicis, però, atès que ens trobem en un àmbit monàstic, ens inclinem pel terme ‘cantora’: AHPB, Joan Franc, major, Vicesinum tercium manuale,, 1433, desembre, 26 – 1434, desembre, 23, f. 92r-v.] eren  les encarregades de dirigir els cants que la comunitat feia durant les misses y en les cerimònies, tal com podem veura en la majoria dels vint-i-dos articles del capítol dedicats a aquests oficis (art. 218 a 239). La sotscantora substituïa en tot la cantora en cas que estigués ocupada o absent (art. 220). La cantora era l’engarregada de tenir cura dels llibres de cor i de portar-los al cor quan fos necessari (art. 221 i 222). Tal com veurem més endavant, la cantora tambié tenia cura de llegir en capítol la carta de visita per advent i quaresma (art. 238). L’organista [nota 192: Constituciones en forma…, cap. XXIX. Aquest ofici només el documentem aquí.] era l’encarregada d’acompanyar el cor amb l’orgue o amb l’harmònium (art. 240)”.

p. 111: “L’estudio de les cerimònies solemnes, festivitats anuals i activitats culturals al monestir de Valldonzella al llarg dels segles es veu molt afectat per la manca de documentació conservada. Tanmateix ens ha semblat interessant centrarnos en dos períodes més bben documents que d’altres, que són els volts de 1450 i 1460 i el darrer quart del segle XVIII. El primer correspo al ment en què sabem que existí una cort literària a Valldonzella amb l’obra del poeta Antoni de Vvallmanya, equiparable a la d’altres monestirs barcelonins; més enllà de la vida emmotllada a la regla cistercenca, les monges mantingueren dins del cenobi, i en les facetes que els era possible, l’estil de vida en societat anterior a la seva presa de vots. El segon moment correspon al del testimoni del baró de Maldà, que, àvid de descriure la Barcelona de finals del segle XVIII, assitia a les funcions de Valldonzella i visitava la comunitat, ocasions que li serviren per a conèixer alguns trets del seu dia  dia i descriure les festes k cerimònies celebrades dins l’esglèsia conventual, informació que hem pogut completar amb l’aportada pel Diario de Barcelona i les [p. 112] nombroses dades disponibles referents a les composicions musicals interpretades”.