Dedica un apartado a los cantores de los siglos X al XIII en Cataluña. p. 55: “El mot primicerius el proporciona també l’acta de fundació del monestir de monges de Sant Vicenç de Jonqueres a la diòcesi de Barcelona del 1214, en la qual firma ‘S. Raymundi de Rosanis Barchinonensis primicherii’”. p. 57: “[…] A Barcelona existien també ja al segle XIII, dos precentors i un succentor; ho demostra el document de la fundación del monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona, l’any 1237, en temps de l’abadessa Berenguela de Cervera; allí firmen, entre altres: ‘Sig+num Arnaldi, precentoris Barchinone… Sig+num Raimundi de Turrillis, precentoris Barchinone… Sig+num Berengarii de Campo Scintillarum Barchinone succentoris, qui hanc crucem manu propia posui et noomen meum scribi feci…’. En el mateix document, entre les firmes de les monges, surt el ‘Sig+num Francisce cantricis’, que subscriu després de l’abadessa, priora i sagristana. En una permuta i definició de terres del 19 de setembre de l’any 1238, trobem tambié ‘Sig+num Berengarii de Campo Scintillarum, Barchinonensis succentoris’ i el ‘Sig+num [Guilelmi] Durfortis, Barchinonensis primicherii’, que firma encara el 1249. En la donació de la rectoria de Parets al monestir susdit de Valldonzella, de l’any 1291, després de la firma del degà, trobem ‘Ego Raimundus de Nogera, precentor Barchinone, subscribo’”.